La majoria de carrers estan dissenyats per convidar-me a córrer quan condueixo el meu cotxe o moto -independentment de si els senyals de velocitat permeten córrer molt o no. De fet, talment com si els carrers fossin meres autopistes o carreteres estretes, el seu disseny convida a pensar que tot està sota control i transmeten una falsa predictibilitat. S’obvia, així, que els carrers són (haurien de ser) l’espai natural per excel·lència de la vida social (joc, trobada, passeig, etc.), la qual no pot ser més que espontània i impredictible. 

Davant d’aquesta realitat, a partir d’ara faré un acte de consciència per forçar un canvi als nostres carrers. I malgrat els carrers em convidin a córrer, la meva velocitat serà sempre lenta. En concret, la meva velocitat de circulació serà fruit d’una conducció que reconegui la incertesa de la vida que succeeix als carrers i tindrà per objectiu que el meu vehicle deixi de ser-ne l’amfitrió per convertir-se en un mer convidat que passa amb pudor i destorba el mínim a ciclistes i persones del carrer. 

Sabem que el perill que generen els vehicles a motor prové de la seva gran massa i de les altes velocitats que poden assolir. La combinació d’ambdós factors comporta que fàcilment causin accidents molt greus i mortals. Sabem també que el risc és inherent a la vida i que no es pot eliminar completament. Però si bé podem acceptar que passin accidents lleus en el nostre acte quotidià d’anar pels carrers, és inacceptable que ocorrin accidents greus i mortals. En aquest sentit, sabem que una persona atropellada per un cotxe que circula a 50km/h té un 80% de probabilitats de morir, mentre que si el cotxe circula a 30km/h la probabilitat davalla fins el 10% i a 20 km/h fins el 3%.

Per tant, vista la importància de la velocitat de circulació, i atès que no està en les meves mans reduir la massa dels vehicles, em comprometo a actuar en allò que sí que depèn de mi: la velocitat de circulació del meu cotxe o moto. 

Per tot això, el meu canvi d’actitud es concretarà en els següents comportaments:

1. En cap cas depassaré la velocitat màxima permesa. Si de cas, i segons la  presència de persones al carrer, circularé més lentament del màxim permès amb l’objectiu de contribuir a un ambient calmat i agradable als nostres carrers. 

2. Tampoc infringiré altres normes de circulació que afecten directament a les persones del carrer: aparcar sobre la vorera, sobre un pas de vianants, etc.

3. Quan vegi un pas de vianants reduiré la velocitat i seguiré amb el peu sobre el fre. Així, si fos necessari frenar perquè de cop apareix una persona (ocultada per un contenidor, un cotxe aparcat, un arbre, o que surt de cop d’una botiga o de casa seva) estaré a temps de cedir-li el pas. 

4. A les cruïlles amb voreres estretes, sense possibilitat de saber si venen persones a peu darrera la cantonada, hi arribaré molt lentament perquè pugui frenar en cas que n’aparegui una. Aquesta lentitud també tindrà la virtut de generar confiança (sonora) a totes les persones que s’apropen a la cantonada, estiguin a punt de travessar o no.

5. Sempre que la situació ho requereixi, especialment quan hi ha persones als passos de vianants, faré saber que han estat vistes per mi, tot reduint la velocitat a distància, amb calma i cortesia.

6. En passar a prop de persones, encara que estiguin a la vorera, reduiré la velocitat. Especialment si es tracta d’infants. Perquè no puc tenir la certesa del què faran. I perquè la gent no passi neguit i pugui llegir en la meva reducció de velocitat que sóc conscient de l’entorn que travesso.

7. A les cruïlles semaforitzades no passaré molt ràpid perquè tingui el verd, o per temor que es posi taronja. Les cruïlles (semaforitzades o no) són el lloc de més risc i, per tant, cal generar el menor perill amb la meva actitud. Reconec que aconseguir no accelerar per passar un semàfor serà tot un repte!

En definitiva, aquesta serà la meva aportació a partir d’avui. Circularé lentament, perquè com tota persona, em despisto i faig errors. Així que millor que els errors de circulació sobrevinguin circulant lentament. I de retruc, la meva actitud de conducció calmada obligarà els vehicles de darrera meu a circular també de manera diferent, convertint el meu acte en un agent de canvi. Com tots els canvis, aquest també requerirà d’esforç i de recaigudes. Malgrat tot, em comprometo que el meu canvi sigui el més ferm possible a través de tots els comportaments detallats.