Sembla inqüestionable que la millor manera de reduir les emissions (de tot tipus) consisteix en reduir el nombre de cotxes (de tot tipus) en circulació. No obstant això, correm el risc que les conegudes com a Zones de Baixes Emissions (ZBE) deixin de banda aquest objectiu central. De fet, sembla que la reducció de l'ús del cotxe i el transvasament modal cap als modes més sostenibles apareix com una política complementària, com un teló de fons difuminat, més que no pas com la punta de llança de les polítiques a executar a les ZBE.

Ben mirat, no només sabem que la reducció de l'ús del cotxe seria la millor eina per reduir emissions, sinó que també sabem que és el camí més eficaç per aconseguir un ampli conjunt de reptes que també tenim damunt de la taula. Conseqüentment, si el concepte de ZBE que es vagi consolidant només incideix sobre un conjunt reduït de reptes contemporanis (qualitat de l'aire i gasos d'efecte hivernacle), perdrem l'oportunitat d'entendre les ZBE des del prisma del canvi modal i els seus múltiples beneficis (seguretat viària, repartiment més equitatiu de l'espai dels carrers, consums energètics, soroll, por en l'ús dels carrers, sedentarisme, autonomia de les persones, reducció dels temps en congestions viàries, equitat en l'accessibilitat als béns i serveis del territori, etc.).

DESCOBRINT LA SOPA D'ALL!

En definitiva, les ZBE podrien ser una oportunitat perfecta per aplicar tot allò que hauríem d'estar implementant fa anys per retallar l'estatus quo del cotxe i que no hem tingut el valor per executar: estratègies combinades d'estímul dels modes més sostenibles i dissuasió del cotxe/moto. Estratègies combinades de pal i pastanaga. Res que tècnicament no sapiguem i no hàgim executat en un munt d'ocasions de manera puntual.

En aquest sentit, no seria més interessant que les ZBE esdevinguessin àmbits on aquestes polítiques d'estímul i dissuasió fossin àmpliament executades, deixant de ser meres actuacions puntuals, parcials o aïllades?

Dos exemples d'aquestes actuacions puntuals que podrien estendre's profusament a les ZBE, i en les quals hem participat des de gea21, s'han executat recentment. D'una banda, l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat ha executat les transformacions dels entorns escolars que vam dissenyar el 2021. En concret, l'any 2020 l'Ajuntament va implantar canvis en la regulació dels carrers on se situen els centres escolars, prohibint o restringint la circulació motoritzada. Ara bé, amb aquestes actuacions exclusives de senyalització vertical, els cotxes no feien cas i seguien circulant per davant de les escoles.

Per aquest motiu, l'any 2021 l'Ajuntament va decidir avançar en la transformació, tot executant canvis en el paisatge urbà d'aquests carrers a través de mobiliari urbà i pintura. De fet, en diferents escoles, el mobiliari urbà s'ha disposat de manera que s'impossibilita completament el trànsit de pas, establint-se culs de sac (des de la perspectiva del trànsit motoritzat) i creant-se carrers-plaça (des de la perspectiva de les persones) davant de les escoles. La creació de culs de sac sempre aixeca reticències entre els serveis de neteja, recollida de residus o serveis d'emergència, per la qual cosa en diverses ubicacions s'han eliminat finalment els culs de sac proposats en el projecte original. Però en d'altres casos s'ha aconseguit mantenir la idea inicial, pensada per potenciar al màxim el canvi de paradigma als nostres carrers.