Les llums de la mobilitat
Per Màrius Navazo
De nit, avancem enlluernats pels nostres carrers. A causa de les llums dels cotxes, que fan servir els mateixos focus en una autopista a 120 km/h que en un carrer 30 o en una plataforma única. No tindria més sentit que dins dels nuclis urbans, on la velocitat màxima és majoritàriament de 30 km/h, repenséssim la necessitat d'aquests focus? Més encara quan els nostres carrers -a diferència de les carreteres- ja estan il·luminats pels fanals?
Tot i així, en comptes de repensar la necessitat dels focus automobilístics, sembla que cada vegada ens pugem més al carro de la seva potència, servint-nos aquests de guia (de far?) per al conjunt de la mobilitat. Només cal veure la potència dels llums de molts VMP o bicicletes d'avui, que també enlluernen quan et creues amb la seva trajectòria. Lluny queden les dinamos que donaven el seu punt de llum. Diferentment, ara es tracta de lluir potentment, talment com si d'un petit turisme es tractés. I no per veure què passa al voltant (per a això els fanals es perceben com a suficients), sinó per a tot el contrari: per ser vist pels qui estan al voltant.
Bicicleta a ciutat
Però no són només les llums dels vehicles! També comencem a omplir de llums la pròpia ciutat, amb senyals verticals lluminosos o duplicant les pròpies dels semàfors (qüestionables en si mateixos). Per exemple, recentment a la meva ciutat s'han col·locat dos artefactes lluminosos en aquest sentit: llums a la vorera coordinades amb els semàfors de vianants, amb l'objectiu de visibilizar encara més si les persones poden creuar. I llums a les marques vials dels passos de vianants coordinades amb els semàfors de vehicles. En definitiva, llums i més llums, segurament en nom de la millora de la seguretat.
Ara bé, si tot aquest desplegament lumínic a ciutat va de seguretat, aleshores hauríem de preguntar-nos dues qüestions prèvies:
1) Són els focus dels cotxes una eina per millorar la seguretat viària als carrers?
2) Els focus dels cotxes als carrers, visibilitzen o invisibilitzen els altres?
En relació a la primera pregunta, com ja s'ha apuntat al principi, seria necessari reflexionar sobre si les llums dels fanals no són suficient per donar visibilitat a tot allò que esdevé als nostres carrers a les hores de foscor. I segurament ho són, sempre que se circuli a velocitats reduïdes, de 10-30 km/h. En canvi, segurament resulten insuficients per circular a grans velocitats (50 km/h); per aquest motiu, va ser necessari que els cotxes portessin una il·luminació complementària als fanals dels carrers, que els permetessin veure i ser vistos amb claredat a grans velocitats dins de les ciutats. Per tant, als carrers, els potents focus dels cotxes no estan al servei de veure i ser vistos, sinó al servei de poder córrer -també de nit. En d'altres paraules, els focus dels cotxes no estan al servei de la visibilitat, sinó de la velocitat. D'una velocitat que cada vegada tenim més clar que no és la que desitgem als nostres carrers. Conseqüentment, els focus dels cotxes no ajuden a pacificar el trànsit i millorar la seguretat viària, sinó tot el contrari.
En relació a la segona pregunta, hi haurà qui dirà (especialment ciclistes i persones usuàries de VMP) que les llums que porten els seus vehicles són necessàries per protegir-se, atès que els permeten ser vistos. I així és, certament, en un context on els vehicles motoritzats circulen amb potents fars pels carrers. Perquè aquests fars al servei de la velocitat visibilitzen a qui els porta, però invisibilitzen a qui no els porta (persones a peu), o a qui porta llums menys potents (bicicletes i VMP). I aquesta invisibilitat genera vulnerabilitat. Segurament per això estem entrant en un cercle viciós on, per escapar de la vulnerabilitat, bicicletes i VMP s'equipen cada vegada més amb llums cridaneres, intermitents i llampants. Així, guiats per la potència dels fars dels cotxes (i també enlluernats metafòricament per la seva potència!) ens allunyem de les necessitats del món social que ha de regnar als nostres carrers. I deixem que les potents llums del món del trànsit, que haurien de regnar només a carreteres i autopistes, desvirtuïn i generin vulnerabilitat al món social.
Ara bé, és necessari subratllar que, per estar al carrer, al món social, no hem de ser llampants, ni lluents ni resplandents. Això és necessari per poder córrer a 120 km/h per una autopista. Però als nostres carrers millor no iniciar un espiral de més i més llums per veure qui il·lumina i es "protegeix" millor. De fet, en coherència amb l'avenç cap a ciutats 30, ni les llums de posició dels cotxes serien necessàries, perquè és possible no adonar-se del gran embalum que significa un cotxe si aquest avança lentament, a 20-30 km/h? De fet, els vehicles en el món social (grans i petits) haurien de ser vistos en tant que vehicles, és a dir, en tant que constitueixen un volum, un embalum. Però no en tant que focus, que és tal com són percebuts de nit al món del trànsit (carreteres i autopistes).
En definitiva, avui als nostres carrers, de nit, no es visibilizan fàcilment les persones, les bicis i VMP perquè estem enlluernats amb tanta llum procedent dels cotxes i, per això, necessitem que els primers circulin també cridanerament. Però si apaguéssim els focus dels cotxes tornaríem a veure'ns uns i altres sense necessitat de tant artefacte lumínic. Així doncs, i si a ciutat ens quedem només amb els fanals i apaguem les llums de la mobilitat?
