L'Ajuntament ha eliminat els bancs que hi havia al teu carrer? Hi ha gent del teu carrer que ha demanat que els eliminin i l'Ajuntament els ha fet cas? Aquí tens un model d'instància que et podria servir!

En resposta a les queixes d'algunes persones residents, l'Ajuntament ha eliminat recentment els bancs del nostre carrer. Les queixes se centraven en molèsties pels sorolls de la gent que aquí s'hi asseia. Davant d'aquesta decisió de l'Ajuntament, les persones sota signants, també totes residents del carrer, volem EXPOSAR:

1-  UNA CIUTAT AMABLE: el concepte de ciutat amable, ciutat humana o ciutat per a les persones vol dir que, entre d'altres coses, ens agrada que al nostre carrer hi hagi bancs i elements de mobiliari urbà que convidin a la gent a quedar-s'hi, jugar, o xerrar. Bé siguin persones grans, petites o joves. Bé sigui gent coneguda o desconeguda. No ens molesta el xivarri o el soroll que prové de la pròpia gent del carrer. Al contrari, per norma general, ens agrada que el nostre carrer no estigui buit i volem evitar que sigui un mer lloc de pas.

2-  LES MOLÈSTIES: entenem que la definició d'allò que resulta molest és bastant subjectiva. D'aquesta manera, allò que resulta molest per a unes persones, no ho és per a unes altres. Per tant, considerem legítim que part del veïnat tingui una vivència de molèstia en relació als bancs. Tan legítim com als qui ens agrada que els bancs hi siguin. O tan legítim com la vivència d'aquell qui creu que encara que els bancs poden arribar a molestar a vegades, hi han de ser. És a dir, reconèixer el conflicte personal intern que poden generar els bancs, i no situar-se en un extrem o un altre, també és legítim.

En definitiva, les persones sota signants no som qui per afirmar si els bancs són una molèstia o són atractius. Ambdues vivències, o la barreja d'aquestes, són reals i legítimes.

3-  EXISTÈNCIA D'UN PROBLEMA O CONFLICTE?: Ara bé, atès que la percepció de molèsties o d'atractiu dels bancs és molt subjectiva, i atès que una ciutat amable necessita de bancs, entenem que la qüestió clau per decidir la seva supressió ha de ser, com a mínim, l'existència d'un problema o conflicte habitual en relació amb aquest mobiliari urbà (mesuraments de superació de soroll, necessitat de presència policial reiterativa, etc.).

I en aquest sentit, les persones sota signants sí que afirmem que els bancs del nostre carrer no generen cap conflicte generalitzat de convivència, ni durant el dia ni durant les nits. A més, en el cas hipotètic que s'hagués donat algun conflicte puntual de molèsties nocturnes, entenem que un conflicte puntual no pot justificar l'eliminació dels bancs. De la mateixa manera que la ciutat necessita contenidors d'escombraries, parades del bus o trànsit de mercaderies (malgrat que generin molèsties als residents de l'entorn), també necessita de mobiliari urbà perquè els carrers de la ciutat no siguin inhòspits.

Per tot això, SOL·LICITEM que l'Ajuntament reposi els bancs suprimits.

Versión en castellano