PASSA PRIMER QUI ARRIBA PRIMER!
Cap a una nova cruïlla urbana
per Màrius Navazo
Ara que la majoria de carrers dels nostres pobles i ciutats seran de velocitat màxima 30 km/h, és un bon moment per aturar-se a pensar en almenys un parell de qüestions. D'una banda, com aconseguir que uns vehicles dissenyats per circular fàcilment a 100-150 km/h ho facin només a 20-30 km/h. D’altra banda, quines implicacions tindrà per a la regulació de les interseccions el fet que ara els vehicles s'aproximin a la majoria d'elles a velocitats reduïdes. De fet, exceptuant ciutats grans com Barcelona, les interseccions entre vies de 30 km/h segurament constitueixen entorn del 80-90% de les cruïlles.
En un intent de donar resposta conjunta a ambdós aspectes, aquí es proposa una nova regulació d'intersecció urbana entre vies de 30 km/h. Es tractaria de la regulació “passa primer qui arriba primer”, però amb una excepció d'or: les persones a peu tindrien sempre la prioritat. Per tant, la preferència segons arribada regiria només entre els vehicles (bicicletes i VMP inclosos). I l'absoluta prioritat de les persones a peu, evidentment, els permetria creuar la intersecció en qualsevol sentit –inclús en diagonal.
Existeix als EUA una regulació semblant i denominada “all way stop”. Allà les persones a peu també tenen prioritat davant de qualsevol vehicle. En el nostre cas, en canvi, no s'obligaria a fer un stop, sinó simplement una reducció de velocitat per comprovar si es pot continuar la marxa o no. Més semblat a un cediu el pas. Encara que la principal diferència amb EUA rauria en el fet que allà aquesta regulació s'usa fonamentalment en suburbis residencials de baixa densitat, on la mobilitat a peu és una rara avis, i molt excepcionalment un vehicle ha de frenar perquè passi una persona. Mentre que aquí es proposa aquesta regulació precisament pel fet contrari: per mimar la majoria de desplaçaments urbans –realitzats a peu als nostres pobles i ciutats– i posar-los al centre de les polítiques urbanes.
All way stop. Foto: Mike Dowd.
Encara que pugui semblar el contrari, la regulació “passa primer qui arriba primer” no constitueix un lema per animar a córrer i aconseguir ser el primer vehicle en passar. Contràriament, aquesta regulació implica l'abolició de tota prioritat entre vehicles al llarg d'un carrer, la qual cosa obliga a haver de trepitjar el fre reiteradament: com a mínim, en la proximitat de cada intersecció i sense excepció. Per tant, es converteix en una mesura de pacificació del trànsit molt econòmica i de primer ordre. Ja no hauríem de decidir quin carrer té prioritat –i, per tant, tràfic més ràpid– i quin carrer obliga a frenar. Ara tots els carrers gaudirien de cruïlles calmades i cap vehicle passaria per elles sense prestar la màxima atenció. En definitiva, aquesta regulació exigeix velocitats reduïdes a tots els vehicles i màxima atenció a totes les persones situades entorn d'un encreuament, la qual cosa resulta ser sempre necessari per parlar de seguretat viària en àmbits urbans.
En relació al paisatge urbà, aquesta regulació comporta que en aquestes cruïlles desapareguin els passos de vianants, les línies de detenció, així com els pictogrames de cediu el pas i stop. Amb tots aquests elements absents, es comença a caminar el camí perquè els carrers deixin de semblar mini-carreteres.
També s'obre camí a una nova mentalitat sobre les cruïlles urbanes, la qual seria molt semblant a la preexistent a l'arribada del cotxe als nostres carrers: contacte visual, cortesia, acord. Aquestes eren les regles urbanes de les persones als encreuaments. Aquestes són encara avui les regles a les àrees de vianants, on persones i vehicles es creuen sense semàfors, línies de detenció, ni tampoc seguint la suposada prioritat a la dreta. Les mateixes regles urbanes que els vehicles motoritzats van desterrar, obligant a les persones a jugar unes noves regles imposades pel motor. Ara és necessari que aquelles regles desterrades tornin a arrelar, i que siguin els vehicles els qui comencin a jugar les regles d’allò pròpiament urbà. I la nova regulació de carrers 30 ens brinda aquesta oportunitat.
Es pot començar pels casos més simples: carrers d'un únic carril i sentit de circulació. De fet, són la gran majoria! A mesura que arreli, ja s'estendrà a carrers 30 de doble sentit de circulació. I mentre l'Estat no s'atreveixi a implantar el canvi normatiu necessari per reconèixer aquest tipus de regulació (actualment tota intersecció, encara que no estigui senyalitzada, té establerta la prioritat a la dreta), els ajuntaments poden avançar-se posant un cediu el pas a cadascun dels carrers d'una intersecció. Això obligaria que tot vehicle frenés sense estar establert qui té la prioritat. D'altra banda, per aconseguir la prioritat a peu a les cruïlles podria estudiar-se la possibilitat d'establir-la per defecte via ordenança municipal. Així, igual que diverses ciutats s'han avançat a la DGT en implantar la ciutat 30, també poden fer-ho en aquest sentit per empènyer cap al necessari canvi normatiu.
